Heu dit austeritat? Psicopatologia de la (ir)racionalitat econòmica.

Track your sales prospects right from the first qualification call

Get Started. It's Free
or sign up with your email address
Rocket clouds
Heu dit austeritat? Psicopatologia de la (ir)racionalitat econòmica. by Mind Map: Heu dit austeritat? Psicopatologia de la (ir)racionalitat econòmica.

1. Conclusions

1.1. Les mesures que s’imposen amb l’aval de la racionalitat econòmica són inhumanes. Deriven d’una mirada irracional i patològica d’un pensament tecnocràtic que té massa en comú amb el pensament esquizofrènic.

1.1.1. Efectes contraproduents.

1.1.2. Lluny de l’aspra austeritat, una nova realitat a poc a poc naixent. Fruir i fructificar cada moment que ens regala el món.

2. Introducció

2.1. Es dóna prioritat als interessos financers per damunt del bé comú. Poques coses són avui més urgents que el seu diagnòstic i el seu remei.

2.2. L'aspre i el fructífer

2.2.1. Frugalitat. Essència de tot el que és agradable, sa i bo. En llatí “frugalis” deriva de “frux” que vol dir fruita. Està vinculat a tot el que dona fruit.

2.2.2. Austeritat. Paraula de mal gust, com revela la seva etimologia. En llatí clàssic vol dir “aspror”.

3. Una ciència incerta

3.1. Economia

3.1.1. Ciència incerta. Sovint no encerta. És la ciència que més impacta en les nostres vides. Està lligat amb la racionalitat.

3.1.2. Racionalitzar vol dir retallar o, en general, ignorar els criteris ètics, ecològics i socials per deixar-ho tot en mans d’un sol criteri: la lògica del mercat, la racionalitat econòmica.

3.2. Característiques importants

3.2.1. El pensament econòmic, Capitalista o marxista basa el seu aparell conceptual en la física. S’emmiralla en la física dels s, XVII i XVIII. Els economistes saben que és un fet molt peculiar.

3.2.2. El dinàmic món d’avui es regeix per una disciplina que no sap que fer del dinamisme. Tot el que és viu és dinàmic.

3.3. Individualisme metodològic

3.3.1. El homo oeconomicus és tot el contrari a la racionalitat. És egoista, individualista, sense sentiments, etc. L’egoisme és cosa de bogeria o de bruixeria per a la majoria de cultures ancestrals. Tot el contrari del que emana del pensament tecnocràtic.

3.3.2. L’economia imperant posa èmfasi en els individuo aïllats, no en les persones com a membres d’una comunitat vital.

4. La síndrome de negligència

4.1. Tota teoria econòmica flota sobre una determinada visió del món: hi ha coses que veu i coses que no veu. L’economia imperant contempla el món com una suma aleatòria d’objectes inerts, quantificables i perfectament reduïbles a paràmetres econòmics.

4.2. El pensament econòmic convencional refusa acceptar l’existència d’allò no econòmic . És una qüestió de negligència. Els estudis ho demostren.

4.3. El paral•lelisme entre la síndrome de negligència que descriu la neuropsiquiatria i les negligències del pensament tecnocràtic.

4.4. La mirada tecnocràtica hi ha coses que no veu, per molt que les tingui davant.

4.4.1. Un exemple amb la síndrome de negligència menja únicament el que hi ha a la meitat dreta del plat, i s’afaita o es maquilla nomes la meitat dreta de la cara, Si s’aconsegueix fer que se’n adonin del seu braç o cama esquerre nega rotundament que siguin seus.

4.5. El creixement de l’activitat industrial acabaria topant contra els límits ecològics i geològics del planeta. S’ha aturat la maquinaria del creixement econòmic: especulació Inmobiliaria i financera, els extrems de cobdícia i d’incompetència i els límits ecològics i ecològics de la realitat biofísica. L’activitat econòmica del mon modern ha desencadenat el que es comença a descriure com una nova era geològica: l’Antropocè.

4.5.1. L’ecosistema de la Terra està en crisis.

4.6. Hi ha una diferencia clau entre la crisis del 1929 i l’actual. Abans era estrictament econòmica, i ara ja no. De petroli i de molts altres recursos energètics i materials cada vegada n’hi ha menys.

4.6.1. Un altre símptoma de negligència en el pensament econòmic convencional és la seva inconsciència davant de les desigualtats socials que genera.

4.7. La mecànica econòmica ho ignora. Els tecnòcrates es preocupen molt més per la inflació que per l’atur. Les negligències el pensament econòmic convencional estan començant a ser superades pels economistes. El pensament tecnocràtic no ho escolta.

4.7.1. Inflació: Elevació notable del nivell de preus amb efectes desfavorables per a l'economia d'un país.

5. L'ultraracionalsime com a patologia

5.1. El pensament econòmic convencional no respon al que es podria esperar d’una veritable ciència. La mirada tecnocràtica no és un exemple de realisme. És incapaç de veure una gran part de la realitat amb la que interactua.

5.2. Esperit de geometria: és l’esperit apte de percebre els principis que fonamenten la llum natural, la construcció de raonaments a partir d’altres. Un fragment de Pensées mostra la insuficiència i la grosseria d’aquesta qualitat quan s’ha raonat sobre objectes comuns (no les matemàtiques), doncs els principis, els menys evidents, no poden ser formalitzats.

5.3. Eugène Minkowski va constatar que hi ha una patologia consistent en l’excés de racionalisme, anomenat “racionalisme malsà”. Va lligat a l’excés d’abstracció, a un ‘esprit de géométrie’ fred i cerebral, a una pèrdua de la sensibilitat que ens vincula als altres i al món. Es manifesta com a atròfia del sentit comú i “hipertròfia de l’intel•lecte.”

5.4. Aquesta patologia no és altra que el trastorn mental més paradigmàtic, l’esquizofrènia, la qual tendeix a estar vinculada amb una peculiar capacitat per al pensaments abstracte. El racionalisme malsà va ser ignorada durant dècades, i la nostra cultura havia acabat creient que quanta més racionalitat millor.

5.4.1. Trets distintius del pensament econòmic convencional i de la mentalitat tecnocràtica: una tendència a fixar-se exclusivament en allò abstracte i quantificable, de manera que la realitat vivent del món esdevé una suma d’entitats estàtiques, aïllades i que actuen de manera purament mecànica.

5.4.2. Aquesta tendència és simptomàtica del racionalisme malsà tal com es manifesta en l’esquizofrènia. Té molt a veure amb “tot el que és ‘modern’ en la condició humana”, a suprimir tota mena d’empatia. Els agrada classificar i reclassificar. Tenen un “pensament extremament abstracte” i ultraracionalitat.

5.5. Món ideal fet d’elements estàtics, com els de l’economia neoclàssica. “Tendeixen a fixar-se en allò estàtic i treure èmfasi dels aspectes dinàmics i emocionals del món, donant lloc a un univers més dominat pels objectes que pels processos o accions.”

5.5.1. Visió completament fragmentada de la realitat.

5.6. Les persones semblen màquines. Els pacients es contemplen a si mateixos de manera mecànica, i veuen els organismes com a mers mecanismes. La biologia tecnocràtica que redueix la complexitat dels éssers vius a la mecànica química del seu genoma.

5.6.1. “Cadascú de nosaltres és una màquina, com un avió, excepte que molt més complicat.”

5.7. L’ultraracionalisme malsà ha quedat superat per l’evolució de la cultura i de la ciència. Ha infestat el pensament econòmic i la mentalitat tecnocràtica en general. Té tres màxims i més perillosos exponents de projectes megalòmans disfressats d’eficiència i d’enginy: l’enginyeria financera, genètica i nuclear.

5.7.1. L’ultraracionalisme ens enfonsa en el materialisme i en l’alienació. Cal desempallegar-nos-en.

6. Lorena Padilla i Ester Closa